Declarat monument historicoartístic de caràcter nacional per la Generalitat l’any 1984, el Convent de Sant Bartomeu el va fer construir Ramon de Cardona, llavors virrei de Sicília, gràcies a una butlla del Papa Juli II, a partir de 1507.

Es tracta d’un edifici de planta rectangular organitzat a l’entorn de dos claustres centrals. El més destacat es distribueix en un pati amb una cisterna que presenta una galeria baixa amb quatre arcs apuntats per banda, amb volta de creueria que descansa sobre contraforts que donen al pati. Dels contraforts broten pinacles eriçats de frondes, coronats amb floró, que defineixen el nivell de la segona galeria. Aquest és l’element més notable i gairebé sense precedents a Catalunya, una obra dels mestres Antoni Queralt i Joan Llopis, valencià i català respectivament, entre els anys 1510 i 1535. Les columnes helicoïdals continuen el moviment pels arcs i els capitells, tots diferents, són esculpits amb motius vegetals, animals i figures humanes.

En aquest convent es va conservar el mausoleu de Ramon de Cardona fins que les desamortitzacions de Mendizàbal van propiciar l’abandonament del recinte conventual. Davant la incertesa de saber a mans de qui passaria, es decideix traslladar-lo a l’església parroquial per protegir-lo.

El convent també conserva una mostra de plats de ceràmica catalans i aragonesos que havien contingut els olis de l’extremunció. Són datats dels segles XVI al XIX, i es van descobrir el 1969 en una sitja soterrada a la parròquia de Sant Nicolau.